Ja estic Jubilat des de fa 6 anys i ara hem
comença la nostàlgia de lo que no he fet en aquest curt temps que ha
estat la meitat de la meva vida, amb les presses per el no fer
res, el no estar mes per els fills, el no poder acabar amb el
dia a dia de la feina, els neguits per les Pasqües tan per la nadalenca com la
de rams i mones, els estudis de pàrvuls, ESO, universitaris, prometatges,
casaments, nets . . . i tornar la
roda, i de sobte . . . ja en fa 6 d’anys
que estic JUBILAT.
Be, arribat a aquest punt he fet balanç de amistats i coneixences no
arriba a la mitja dotzena, i alguna ja ho era abans d'arribar a viure, o millor
dit a dormir aquest barri.
BARRI ? es una pregunta que m'ha sobtat en un
moment de reflexió sobre els fets resumits abans.
 |
| Punt de recollida de la brossa. SEMPRE BRUT i desendreçat |
Durant les darrers 34 anys no he sabut que jo vivia en un barrí, màxim era conscient que jo dormia en una casa del carrer Ciutat Vila Jardí de El Masnou allà hi menjava, es feien algunes reunions de família però al
marge dels veïns.
La
casa es unifamiliar i està entre 2 cases
també unifamiliars de les que nomes conec pel nom a un veí i perquè ja
el tenia conegut des de fa mes de 40 anys del mon dels negocis, 1 cop
per any ens trobem
en l'assemblea d'una societat benèfica a la que ambdós col·laborem i la
salutació
tradicional d'ell es: HOLA
“VECINO” …!!! quant temps sens veure'ns . . . !!! i això que la separació de les cases es nomes es de 3 metres just l'amplada dels jardins.
 |
| Parc del Vivers. Poc net i sembla un "PIPI-CAN" i NO HO ES |
Fa un parell d'anys mes o menys em varen
convidar a anar a una de les reunions esporàdiques que feien els components
d'una junta provisional d'una recuperada Associació de Veïns que jo ignorava
que hagués existit mai, i que estava en el procés incipient d'organització.
Amb aquelles trobades o vetllades improvisades,
desordenades, des-coordinades, però amb el ideari de posar en marxa una eina
per canalitzar les accions de les queixes a les autoritats competents, i per
millorar l’aspecte i els serveis del "nostre" BARRI;
i vet aquí que en el transcurs d'aquelles trobades vaig anar assumint que jo
estava immers en un BARRI, en el que hi havia un terreny
ple de runes, deixalles, canonades, estris varis, contenidors d'obres del
serveis municipals de manteniment, en mig de una explanada a 3 nivells amb un
incipient conjunt d'arbres de arbres que donaven
nom al "parc dels vivers", no hi havia prou pressió en
les canonades de la distribució de l'aigua i moltes famílies estaven
deficitàries, hem vaig assabentar del pas de vehicles per sota
l'autopista en
un desmunt de sorra que era un problema per la generació de pols quan no
plovia i
de fang amb solcs quan plovia i
que era un carrer continuació del anomenat Artesa de Segre, pendent de
urbanitzar, i al mateix costat mes sota de l'autopista en terra de ningú,
pilons de runes anònimes (es a dir desconeixen-ne el seu origen),
voreres no existents en la cruïlla del carrer Pep Ventura amb Mare de
Deu de Núria, i un reguitzell de incidències acumulades al llarg dels
anys fruit del tancament en
si mateixos dels veïns de BARRI com el que he fet jo.
 | |||||
| carrer Pep Ventura cantonada Mare de Deu de Núria. Vorera pendent de fer |
La meva sobtada troballa dels problemes de
aquest BARRI en el que he estat dormint la meitat de la meva vida, m'ha
fet rumià i posar per escrit tot hi resumit per obtenir un perquè.
 |
| Els arbres estan MALALTS. Les fulles inunda'n els patis |
La meva única justificació es que en general
les familias han anat resolent els problemes sobre la marxa individualment i
evolucionant segons les necessitats i improvisant les solucions.
BUSCANT el meu PERQUÈ?
Si buscant el meu PERQUÈ he anotat alguns dels
fets que em varen portat a reclourem dins del àmbit de la família, evitant la connexió amb altres residents en el meu entorn.
Un dels que potser em va marcar va ser que en
l’etapa de la construcció de la casa, la família varem optar per demanar l’alta
de servei de Gas Natural, ja que els
residents del carrer alguns tenien servei de la distribuïdora de "BUTANO" en bombones o dipòsit soterrat
de propà, ...etc. El cas es
que com
que no hi havia xarxa de la companyia distribuïdora en els nostres
carrers, la
proposta de l'empresa de gas va ser que com favor podien fer l’estudi
pel subministre fent una derivació des la antiga carretera de Teià, (per
on passava la canonada general cap el poble de Teià), fins el “Torrent
d’Ase”, Vaig fer una carta a cada veí fent el calcul de lo que podia ser el cost repartit entre tots, i de
les mes de 25 cartes no vaig rebre ni tan sols 1 resposta, trobats pel carrer i
al preguntar si havien rebut l’escrit alguns nomes van dir que ja ho llegirien,
però no en vaig saber res mes.
Finalment vaig poder arribar un acord amb la
companyia del gas per fer arribar la conducció amb una canonada de una
dimensió com si fos per alimentar tot el barri i pagant tots els costos de l’obra civil i els metres de canonada fins al
final de la meva façana, tot i que la escomesa era just en el començament de la
mateixa.
Al cap de de pocs anys em vaig assabentar que
varis dels veïns varen fer la connexió a la xarxa, però jo no vaig rebre cap
bonificació.
En fi,
aquesta va ser una experiència que em va marcar molt.
 |
| Cruïlla sense visibilitat i amb cotxes aparcats |
En aquells anys no hi havien escoles mixtes en
El Masnou, i varem portar als nostres fills a una escola de Mataró i això va
ser una altre de les raons que ens va deixar desconnectats dels veïns tot i que
l’escola ens la varen recomanar uns amics que vivien a la part alta de
l’avinguda Kennedy.
No
obstant la meva família quan fèiem alguna
activitat infantil del tipus Sant, Aniversari, Bateig, o cantada del
“Cor Juvenil del Casinet”, etc. Els meus fills anaven porta per porta
convidant a tots
els nens que hi vivien i van ser acollits com els que eren companys de
l’escola, tot i que mai varem coneixia el seu nom . . .
Com he dit al començar, per casa ha passat
gent del barri però han quedat en el anonimat, alguns han desaparegut per
canvis de residencia i no ho he sabut res mes, ni nou domicili, ni nom familiar
nomes son ombres del passat.
 |
| Cruïlla sense senyalització de LIMIT de velocitat |
Aquestos mesos en el que he anat a les
reunions, des la primera junta a la que vaig assistir he pogut contactar amb una
serie de veïns que hi porta'n tans anys com jo mateix en el barri, i molts encara mes antics. Les histories i problemes que
han hagut de suportar han sigut molt variades, dures i cròniques ha estat com
la travessia de desert, perquè les seves queixes no rebien respostes.
La necessitat de buscar uns camins per arribar
a trobar unes vies de comunicació amb els funcionaris responsables del manteniment dels serveis en la nostre vila,
va ser lo que va impulsar a la creació, o millor dit reactivar una primera
associació que els primers veïns ja la varen constituir i no se els motius de
la seva inactivitat, crec que per guanyar temps es va aprofitar el nom i es
varen fer uns primers estatuts per anar engegant les actuacions d’una manera
conjunta i anar fent camí . . .
Amb aquestes premissa s’ha intentat que
aquesta “AMALGAMA”de carrers de problemes tan diversificats dels veïns de cada
carrer no hagi tingut l’acollida que era tant desitjada.
Tot i això, l’actual junta te l’esperança i el
deure de trobar la via per aconseguir un diàleg fluid i de continuïtat amb els
responsables municipals per el manteniment i millores del nostre “artificial” barri.
SI . .
. , ho reitero el nostre “artificial” barri, perquè les problemàtiques son diferents d’un carrer al altre i fins i tot d’una vorera a la d’enfront, i això es
va posar de relleu quan es va intentar fer la primera relació de punts a
resoldre, que passava de la dotzena quasi 1 per carrer i ho varen reduir a 8 de
major interes per la majoria en la primera assemblea per poder concretar una
mica amb els regidors i l’alcalde:
1.
PARC DELS VIVERS
2.
ENLLUMENAT
3.
BANDES D'INSONORITZACIÓ DE L'AUTOPISTA
4.
AUTOBÚS DEL BARRI
5.
ASFALTAR CARRER ARTESA DE SEGRE
6.
NETEJA
7.
PRESSIÓ
DE L'AIGUA
8.
SEMÀFOR CIUTAT VILA JARDÍ, ets . . .
Nomes d’entrada en els 16 carrers del Masnou i 1 de Teià
1.
Artesa de Segre
2.
Ciutat Vila Jardí
3.
Santa Madrona
4.
Mare de Déu de Núria
5.
Pep Ventura
6.
Lleida
7.
Girona
8.
Gaieta Buiges
9.
Reus
10.
Cornellà
11.
Hospitalet
12.
Av. Kennedy
13.
Avinguda dels Senyors Cusi i Fortunet
14.
Abad Escarré
15.
Enric Morera
16.
Tarragona
17. Víctor Font Gual (es TEIÀ).
Les divergències en les necessitats nomes veient els carrers agrupats es evident.
I si ara pregunto:
Que n'espero JO, . . . del meu barri ?
Lo millor seria dir: QUE puc
fer . . . per el meu BARRI ?
La resposta ha de ser : intentar que aquesta “AMALGAMA” o nostre “artificial” barri, esdevingui cada vegada mes com un
verdader barri, ha de ser un esforç
individual d’obrir el diàleg amb el veí del costat, de l’altre vorera, casa o pis . . .
Participar en les propostes
lúdiques o d’activitats,
Proposar solucions per les
millores que tenim encara pendents,
Noves inquietuds.
Sapigueu que estic predisposat a col·laborar en allò que faci
falta al barri.
Com a darrer punt i el mes important de tot es : QUIN ES L’ESFORÇ “MÍNIM” INDIVIDUAL QUE
ESTIC DISPOSAT A FER PEL NOSTRE BARRI ?
I ara una CRIDA a tots i cadascun del veïns feu-vos SOCIS si encara no ho sou, i si ho sou aporteu suggerències i un ajud en les tasques, tràmits i/o gestions administratives de la junta.
I ara una CRIDA a tots i cadascun del veïns feu-vos SOCIS si encara no ho sou, i si ho sou aporteu suggerències i un ajud en les tasques, tràmits i/o gestions administratives de la junta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada