COL·LAPSE. . . com sempre . . . ! ! !

Estem a punt de tenir una trobada amb l'alcalde i regidors en els propers dies, però com us varem dir el passat dilluns dia 22 ja tenim els dossiers preparats i us posàvem una pagina de exemple amb un dels vells temes no resolts, però ni han molts mes i per casualitat o "premonició" la pagina 1 del dit dossier (1 Senyals que falten), ja fèiem esment a la necessitat de posar la informació clara per els conductors de BUS o camió que no coneix el poble.

Open publication - Free publishing - More senyals

Però quan encara no ens han concedit el dia per exposar les nostres queixes hi ha hagut el temut COL·LAPSE circulatori pel castigat carrer Ciutat Vila Jardí   

VORERA INEXISTENT

Estem a l'espera de tenir dia i hora per l'entrevista trimestral amb l'Alcalde i els regidors d'urbanisme, mobilitat i manteniment.
Mentrestant us anirem informant dels temes que tenim preparats per debatre amb ells.

Tan aviat com ens hagin reunit, us informarem.

Open publication - Free publishing -

XXXIVè Aniversari = 1/2 de la meva VIDA en el meu carrer

El dia 17 de Juny, va ser el dia que feia 34 anys que JO  vaig dormir per primera vegada en aquest carrer, es a dir quasi la meitat de la meva vida.

Ja estic Jubilat des de fa 6 anys i ara hem comença la nostàlgia de lo que no he fet en aquest curt temps que ha estat la meitat de la meva vida, amb les presses per el no fer res, el no estar mes per els fills, el no poder acabar amb el dia a dia de la feina, els neguits per les Pasqües tan per la nadalenca com la de rams i mones, els estudis de pàrvuls, ESO, universitaris, prometatges, casaments, nets . . .  i tornar la roda, i de sobte . . . ja en fa 6 d’anys que estic JUBILAT.

Be, arribat  a aquest punt he fet balanç de amistats i coneixences no arriba a la mitja dotzena, i alguna ja ho era abans d'arribar a viure, o millor dit a dormir  aquest barri.

BARRI ? es una pregunta que m'ha sobtat en un moment de reflexió sobre els fets resumits abans.

Punt de recollida de la brossa. SEMPRE BRUT i desendreçat

Durant les darrers 34 anys no he sabut que jo vivia en un barrí, màxim era conscient que jo dormia en una casa del carrer Ciutat Vila Jardí de El Masnou allà hi menjava, es feien algunes reunions de família però al marge dels veïns.

La casa es unifamiliar i està entre 2 cases també unifamiliars de les que nomes conec pel nom a un veí i perquè ja el tenia conegut des de fa mes de 40 anys del mon dels negocis, 1 cop per any ens trobem en l'assemblea d'una societat benèfica a la que ambdós col·laborem i la salutació tradicional d'ell es:  HOLA “VECINO” …!!!  quant temps sens veure'ns . . .  !!!  i això que la separació de les cases es nomes es de 3 metres just l'amplada dels jardins.

Parc del Vivers. Poc net i sembla un "PIPI-CAN" i NO HO ES

Fa un parell d'anys mes o menys em varen convidar a anar a una de les reunions esporàdiques que feien els components d'una junta provisional d'una recuperada Associació de Veïns que jo ignorava que hagués existit mai, i que estava en el procés incipient d'organització.

Amb aquelles trobades o vetllades improvisades, desordenades, des-coordinades, però amb el ideari de posar en marxa una eina per canalitzar les accions de les queixes a les autoritats competents, i per millorar l’aspecte i els serveis del "nostre" BARRI; i vet aquí que en el transcurs d'aquelles trobades vaig anar assumint que jo estava immers en un  BARRI, en el que hi havia un terreny ple de runes, deixalles, canonades, estris varis, contenidors d'obres del serveis municipals de manteniment, en mig de una explanada a 3 nivells amb un incipient conjunt d'arbres de arbres que donaven  nom al "parc dels vivers", no hi havia prou pressió en les canonades de la distribució de l'aigua i moltes famílies estaven deficitàries, hem vaig assabentar del pas de vehicles per sota l'autopista en un desmunt de sorra que era un problema per la generació de pols quan no plovia i de fang amb solcs quan plovia  i que era un carrer continuació del anomenat Artesa de Segre, pendent de urbanitzar, i al mateix costat mes sota de l'autopista en terra de ningú, pilons de runes anònimes (es a dir desconeixen-ne el seu origen), voreres no existents en la cruïlla del carrer Pep Ventura amb Mare de Deu de Núria, i un reguitzell de incidències acumulades al llarg dels anys fruit del tancament en si mateixos dels veïns de BARRI com el que he fet jo.

carrer Pep Ventura cantonada Mare de Deu de Núria.
 Vorera pendent de fer

La meva sobtada troballa dels problemes de aquest BARRI en el que he estat dormint la meitat de la meva vida, m'ha fet rumià i posar per escrit tot hi resumit per obtenir un perquè.

Els arbres estan MALALTS. Les fulles inunda'n els patis

La meva única justificació es que en general les familias han anat resolent els problemes sobre la marxa individualment i evolucionant segons les necessitats i improvisant les solucions.

BUSCANT el meu PERQUÈ?

Si buscant el meu PERQUÈ he anotat alguns dels fets que em varen portat a reclourem dins del àmbit de la família, evitant la connexió amb altres residents en el meu entorn.

Un dels que potser em va marcar va ser que en l’etapa de la construcció de la casa, la família varem optar per demanar l’alta de servei de Gas Natural, ja que els residents del carrer alguns tenien servei de la distribuïdora de "BUTANO" en bombones o dipòsit soterrat de propà, ...etc. El cas es que com que no hi havia xarxa de la companyia distribuïdora en els nostres carrers, la proposta de l'empresa de gas va ser que com favor podien fer l’estudi pel subministre fent una derivació des la antiga carretera de Teià, (per on passava la canonada general cap el poble de Teià), fins el “Torrent d’Ase”, Vaig fer una carta a cada veí fent el calcul de lo que podia  ser el cost repartit entre tots, i de les mes de 25 cartes no vaig rebre ni tan sols 1 resposta, trobats pel carrer i al preguntar si havien rebut l’escrit alguns nomes van dir que ja ho llegirien, però no en vaig saber res mes.

Finalment vaig poder arribar un acord amb la companyia del gas per fer arribar la conducció amb una canonada de una dimensió com si fos per alimentar tot el barri i pagant tots els costos de l’obra civil i els metres de canonada fins al final de la meva façana, tot i que la escomesa era just en el començament de la mateixa.

Al cap de de pocs anys em vaig assabentar que varis dels veïns varen fer la connexió a la xarxa, però jo no vaig rebre cap bonificació.

En fi, aquesta va ser una experiència que em va marcar molt.

Cruïlla sense visibilitat i amb cotxes aparcats

En aquells anys no hi havien escoles mixtes en El Masnou, i varem portar als nostres fills a una escola de Mataró i això va ser una altre de les raons que ens va deixar desconnectats dels veïns tot i que l’escola ens la varen recomanar uns amics que vivien a la part alta de l’avinguda Kennedy.

No obstant la meva família quan fèiem alguna activitat infantil del tipus Sant, Aniversari, Bateig, o cantada del “Cor Juvenil del Casinet”, etc. Els meus fills anaven porta per porta convidant a tots els nens que hi vivien i van ser acollits com els que eren companys de l’escola, tot i que mai varem coneixia el seu nom . . .

Com he dit al començar, per casa ha passat gent del barri però han quedat en el anonimat, alguns han desaparegut per canvis de residencia i no ho he sabut res mes, ni nou domicili, ni nom familiar nomes son ombres del passat.

Cruïlla sense senyalització de LIMIT de velocitat

Aquestos mesos en el que he anat a les reunions, des la primera junta a la que vaig assistir he pogut contactar amb una serie de veïns que hi porta'n tans anys com jo mateix en el barri, i molts encara mes antics. Les histories i problemes que han hagut de suportar han sigut molt variades, dures i cròniques ha estat com la travessia de desert, perquè les seves queixes no rebien respostes.

La necessitat de buscar uns camins per arribar a trobar unes vies de comunicació amb els funcionaris  responsables del manteniment dels serveis en la nostre vila, va ser lo que va impulsar a la creació, o millor dit reactivar una primera associació que els primers veïns ja la varen constituir i no se els motius de la seva inactivitat, crec que per guanyar temps es va aprofitar el nom i es varen fer uns primers estatuts per anar engegant les actuacions d’una manera conjunta i anar fent camí . . .

Amb aquestes premissa s’ha intentat que aquesta “AMALGAMA”de carrers de problemes tan diversificats dels veïns de cada carrer no hagi tingut l’acollida que era tant desitjada.

Tot i això, l’actual junta te l’esperança i el deure de trobar la via per aconseguir un diàleg fluid i de continuïtat amb els responsables municipals per el manteniment i millores del nostre “artificial” barri.

SI . . . , ho reitero  el nostre “artificial” barri, perquè les problemàtiques son diferents d’un carrer al altre i fins i tot  d’una vorera a la d’enfront, i això es va posar de relleu quan es va intentar fer la primera relació de punts a resoldre, que passava de la dotzena quasi 1 per carrer i ho varen reduir a 8 de major interes per la majoria en la primera assemblea per poder concretar una mica amb els regidors i l’alcalde:

1.      PARC DELS VIVERS

2.       ENLLUMENAT       

3.      BANDES D'INSONORITZACIÓ DE L'AUTOPISTA

4.      AUTOBÚS DEL BARRI

5.      ASFALTAR CARRER ARTESA DE SEGRE

6.      NETEJA

7.       PRESSIÓ DE L'AIGUA

8.      SEMÀFOR  CIUTAT VILA JARDÍ, ets  . . . 

Nomes d’entrada en els  16 carrers del Masnou i  1 de Teià

1.          Artesa de Segre

2.          Ciutat Vila Jardí

3.          Santa Madrona

4.          Mare de Déu de Núria

5.          Pep Ventura

6.          Lleida

7.          Girona

8.          Gaieta Buiges

9.          Reus

10.    Cornellà

11.    Hospitalet

12.    Av. Kennedy

13.    Avinguda dels Senyors Cusi i Fortunet

14.    Abad Escarré

15.    Enric Morera

16.    Tarragona 

17.    Víctor Font Gual (es TEIÀ).

Les divergències en les necessitats nomes veient els carrers agrupats es evident.

I si ara pregunto:

Que n'espero JO, . . .  del meu barri ?

Lo millor seria dir:    QUE puc fer  . . .  per el meu BARRI ?

La resposta ha de ser  : intentar que aquesta “AMALGAMA”  o nostre “artificial” barri, esdevingui cada vegada mes com un verdader barri, ha de ser un esforç individual d’obrir el diàleg amb el veí del costat, de l’altre vorera, casa o pis . . .

Participar en les propostes lúdiques o d’activitats,

Proposar solucions per les millores que tenim encara pendents,

Noves inquietuds.

Sapigueu que estic predisposat a col·laborar en allò que faci falta al barri.

Com a darrer punt i el mes important de tot es :  QUIN ES L’ESFORÇ “MÍNIM” INDIVIDUAL QUE ESTIC DISPOSAT A FER PEL NOSTRE BARRI ?

I ara una CRIDA a tots i cadascun del veïns feu-vos SOCIS si encara no ho sou, i si ho sou aporteu suggerències i un ajud en les tasques, tràmits i/o gestions  administratives de la junta.